antioxidant
La patologia de l’oxidació de les cèl·lules fa referència als danys causats a les cèl·lules del cos com a resultat del desequilibri entre els processos d’oxidació i els mecanismes antioxidants del nostre organisme. Aquesta condició pot ser conseqüència de diversos factors, incloent l’estrès oxidatiu crònic, l’acumulació de radicals lliures i la disfunció dels sistemes antioxidants. Els radicals lliures són molècules inestables que es formen com a subproductes naturals del metabolisme cel·lular i que poden causar danys a les cèl·lules i als teixits quan estan en excés. Aquesta situació s’anomena estrès oxidatiu i pot estar implicada en diverses patologies i trastorns, com ara:
- Malalties cardiovasculars: L’oxidació de les cèl·lules pot contribuir al desenvolupament de malalties cardiovasculars com l’aterosclerosi, en la qual els radicals lliures danyen les parets de les artèries i promouen la formació de plaques.
- Malalties neurodegeneratives: Hi ha evidències que l’estrès oxidatiu juga un paper important en malalties com l’Alzheimer, el Parkinson i altres trastorns neurodegeneratius. L’oxidació de les cèl·lules pot contribuir a la mort neuronal i al deteriorament progressiu de les funcions cognitives.
- Malalties inflamatòries: L’estrès oxidatiu pot promoure l’activació de respostes inflamatòries cròniques en els teixits, contribuint a malalties com l’artritis reumatoide, la colitis ulcerosa i altres trastorns inflamatoris crònics.
- Càncer: L’oxidació de les cèl·lules pot contribuir a l’aparició i progressió del càncer, ja que pot causar danys en el material genètic de les cèl·lules, augmentant el risc de mutacions i el desenvolupament de tumors.
